Finalitats del Sistema Educatiu
Finalitats del Sistema Educatiu
Partim de
la reflexió de tres lectures que han estant bastant significatives per a tots
els components del grup. Tonucci, Alcalà i Zabala i Arnau (idea clau 1 i 4),
ens han mostrat perspectiva sobre l'educació de la qual no érem conscients fins
ara.
Tonucci ens
presenta dos models d'escola que fan
referència a idees hipotètiques i contraposades: l’escola transmissiva i
l’escola constructiva.
· L'escola
transmissiva es caracteritza per la igualtat. La funció principal de l'alumne
consisteix a escoltar, recordar i repetir, ja que els seu coneixement és buit.
El responsable de crear coneixement és el docent. Aquest és qui ho sap tot i qui
avalua la quantitat de coneixements.
· L'escola
constructiva aposta per la diversitat, és a dir, l'escola contribueix en el
desenvolupament de la vida. L'escola reestructura allò que els alumnes saben i
fomenta la creativitat. La figura del docent és percep com a mediador d'informació
alhora que d'investigador. L'avaluació és basa en l'observació de totes les activitats.
 |
Aquests dos models pareix que agafen forma a partir de l'evolució dels
sistema escolar que ens proposa Manuel Alcalá. A Espanya, l'escola ha
evolucionat de la mà de la societat des d'un sistema educatiu adoctrinant,
polititzat, ideologitzat i memorístic cap al desenvolupament global de l'alumne
partint de la individualització on es pretén arribar. A més Alcalá ens remarca
la triple funcionalitat de l'escola: guarda i custodia, ensenyança de valors
democràtics i transmissió de coneixements socialment desitjables.
Amb Zabala i Arnau parlem de competències, és a dir, de la capacitat per realitzar una feina
concreta de forma eficient. Per tant estem
parlant de la premissa "saber per a saber fer". D’aquí
sorgeix el dilema entre la teoria i la pràctica, l'alumne ha d'aprendre el
temari no per superar una prova escrita sinó per aplicar els coneixements al
seu dia a dia. Ens interessa com a docents que els nostres alumnes siguin
capaços d'aplicar els seus coneixements en situacions de problemes reals.
D’aquesta manera podem afirmar que la teoria no té sentit sense la
pràctica.
Per una altra part també en mostra una escola on la finalitat no estigui
basada en la selecció dels "millors" (funció propedèutica), sinó que
acompleixi una funció orientada a facilitar els mitjans per a que cada alumne
es desenvolupi a partir de les seves possibilitats.
 |
Si ens
centrem en el nostre propi aprenentatge, extraiem que aquest conjunt de lectures
ens han fet veure els canvis que hi ha hagut en els sistemes educatius i que
desconeixíem. Canvis que han contribuït
i han fet possible el sistema educatiu actual i que ens han de servir per
avançar cap a una educació global, integradora i significativa. A més, ens hem adonat que l'educació ha canviat en funció de les
necessitats i característiques socials de cada moment.
A més, després d'una profunda reflexió ens quedem amb la idea utòpica de Tonucci sobre l'escola constructiva com el camí que ens agradaria seguir en la
nostra futura docència. Un camí on l'alumne sigui el centre de l'aula i on la seva intel·ligència es
desenvolupi a partir d'experiències gratificants i motivants creades per
nosaltres, bon dissenyadors d'entorns
d'aprenentatge.
Fent clic al papir es troba adjunt l'enllaç una infografia que complementa els continguts de l'entrada al blog. 📜
Referències
Tonucci F (1990). Enseñar o Aprender. Barcelona: Editorial Graó
Manuel Alcalá: La triple función social de la escuela obligatoria. Extret
de: http://www.quadernsdigitals.net/datos/hemeroteca/r_7/nr_497/a_6782/6782.pdf
Zabala i Arnau (2009). 11 Ideas Clave. Como aprender y enseñar
competencias. Barcelona: Graó. (Idea 1i 4) Extret de: https://sites.google.com/site/11ideasclave/libro-completo
Comentarios
Publicar un comentario