La història del nostre aprenentatge

Per acabar amb les nostres entrades de Blog, aprofitarem aquesta darrera publicació per fer una repàs sobre el nostre procés d’aprenentatge al llarg del primer semestre de l’assignatura de Bases Curriculars i Disseny Curricular.

En aquests mesos hem donat la primera passa cap a la nostra futura professió, ser uns bons mestres. Durant aquests mesos en hem endinsat en les finalitats del sistema educatiu, en les lleis educatives, el currículum, els principis pedagògics, l’avaluació i les metodologies globalitzadores. Elements que quasi no sabíem de la seva existència i que trobem que són realment significatius per a la tasca docent.

Començàrem amb l’anàlisi de les finalitatdel sistema educatiu. Durant aquest tema analitzàrem dos tipus de sistemes educatius: un model antic en qual l’alumne es vist com a un subjecte que ha de aprendre sota la supervisió i els coneixements del docent, i un altre de caire constructivista en el que l’alumne és el centre de l’educació i ell mateix s’autoregula amb la guia del docent.

Després vérem l’evolució de les lleis educatives: la Llei Moyano de 1857,  la Llei d'Educació General de 1970, la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu en 1990, la Llei Orgànica de Qualitat d'Educació de 2002, la Llei Orgànica d'Educació de 2006, i l'actual Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa de 2013. Una transició fins l’actualitat on en pocs anys el sistema educatiu ha canviat molt i al nostre parèixer encara queda molt de camí per arribar a un consens social que estableixi les finalitats educatives.

Aquest tema va donar pas a l’estudi del currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyança i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. Vérem que element principal per a que tothom tinguin una bona educació, és la seva funció social, tal i com ens mostra Cèsar Coll.

Després donàrem una passa més enllà mitjançant els principis pedagògics proposats per Zabala i Arnau. En aquest punt començàrem a veure quin són els aspectes a tenir en compte en tot procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquests guien i ofereixen informació sobre les condicions que ha de donar-se en tot procés d’aprenentatge on els conceptes funcionalitat i significativitat són essencials.

La següent passa la donàrem cap a l’avaluació. Creiem que l’avaluació és un dels aspectes que més ha de canviar i el més complicat en la nostra futura tasca docents. Ens quedem principalment amb Neus Sanmartí com a referent, ja que ella expressa que cada infant té un sistema personal d’aprendre que ha de construir progressivament de manera autònoma, a partir dels estímuls que rep de l’escola i del seu entorn familiar i social. De manera que hem de prendre l’avaluació com el reflex de persones competents per a viure en societat de manera efectiva, on es busca promoure el desenvolupament de capacitats complexes que mobilitzin coneixements, emocions, etc. Per tant, l’infant ha d’adoptar un paper actiu i regulació de la seva pròpia construcció.

Finalment acabarem amb l’anàlisi de les metodologies globalitzadores, basades en les competències. El conjunt de tots els sabers expressats fins ara faran possible mostrar coneixements relacionats entre si per crear una línia successiva en la qual cada aprenentatge ens portarà a un altre i així successivament.

Per concloure dir que al tirar la mirada cap enrere, ens adonem del gran canvi personal que hem realitzat i com poc a poc hem anat descobrint una tasca que amaga mil i un aspecte increïble que abans no coneixíem. Ara que ho veiem des del final, veiem com tots els elements estudiats formen part d’un trencaclosques perfecte, i ens sentim realment agraïts a les experiències viscudes  en les visites ja que va ser a partir d’aquell moment quan l’assignatura va agafar significativitat per a nosaltres i on ens vàrem inspirar per dur a terme el nostre primer projecte ABP.

Per finalitzar deixem enllaçat un ThingLink que resumeix la nostra història com a grup.